Xerrada sobre la situació de l'escola pública
Per una escola pública i de qualitat: no a les retallades en educació
Esther Plans, mestre i delegada sindical d’USTEC, va ser present a l’acampada de Manresa el dijous 9 de juny per reflexionar entorn les retallades en educació. Plans va començar exposant l’experiència de les assemblees de mestres des d’on es va expressar que cap sindicat ni cap partit els representava i des d’on es va prendre la decisió de crear l’USTEC, un sindicat d’organització assembleària, sense jerarquies i amb rotació de càrrecs. Des d’aquest sindicat es defensa una idea d’escola pública per a tothom, on es barregin les classes socials i mostrin als nens i nenes que es troben en una escola integradora. Aquest aspecte és clau, ja que l’escola és el primer contacte dels infants amb la vida social i és un espai on els nens i nenes veuen i viuen les desigualtats.
Esther Plans va recordar que a Catalunya tenim escoles privades, públiques i concertades (que reben els mateixos diners que la pública i cobren quotes sense control de l’administració). Les escoles concertades suposen una divisió social que provoca una fractura i problemes socials en el futur. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, va ser una oportunitat per superar els problemes educatius a Catalunya i avançar cap a una educació pública i de qualitat. La realitat no va ser així. La LEC incorporava la sisena hora que esdevenia un motiu de cobrament als pares i mares de l’escola concertada. L’aplicació de la sisena hora suposa un increment considerable en els pressupostos d’educació. Per aquesta raó s’ha procedit a retirar aquesta mesura excepte en els centres que tenen més immigrants, pitjors notes i més menjadors escolars. Aquests criteris signifiquen una diferenciació entre escoles públiques de primera i segona categoria, ja que les escoles que mantenen la sisena hora són marcades com a “dolentes”. Són una excepció les escoles rurals que mantenen la sisena hora però que són les escoles amb major èxit escolar, més diverses, amb menys diferenciació per classes socials, més mitjans per alumne i un tracte més personalitzat.
Segons Esther Plans, la LEC es basa en l’impuls a l’excel·lència i es regeix per termes empresarials i de gestió en comptes de qüestions pedagògiques. És una llei calcada a l’existent a Anglaterra, que privatitza l’educació i inclou el criteri de l’autofinançament, abandonant la idea de l’escola com a bé públic. Aquests criteris de la LEC creen desigualtats entre escoles, barris i persones i converteixen l’educació en una mercaderia.
Esther Plans va assenyalar que les retallades en educació suposaran treure tres mestres per escola (tot i haver-hi 24.000 alumnes nous en el curs escolar vinent). També signifiquen una reducció important o supressió de logopedes, conserges, llars d’infants, instituts nocturns, no substitució de baixes per maternitat, etc. Cal tenir en compte que el pressupost d’educació és actualment de tant sols un 3% del PIB mentre que en els països amb un millor nivell educatiu el pressupost ronda entorn el 10-12% del PIB.
El model educatiu actual i les retallades que s’estan aplicant signifiquen, segons Esther Plans, un greu retrocés en l’educació. Aquest sistema educatiu no podrà donar resposta a les necessitats dels alumnes i crearà exclosos del sistema educatiu. Segons Plans, s’han de retallar concerts educatius ja que és inconcebible que en la situació actual es segueixin donant diners a escoles d’elit que no donen resposta als problemes socials. Catalunya és on tenim escoles concertades més potents i amb més diners i no es mostra la voluntat de reduir la despesa en aquest àmbit. Per tenir una educació de qualitat calen més mestres i avançar en les idees de l’escola inclusiva, tot el contrari de les línies que s’estan seguint darrerament. Per aquesta raó, afirma Plans, els mestres se sumen a la manifestació del 19J a Barcelona.
Xerrada sobre les lluites contra el feixisme
L’acampada de Manresa va acollir el passat 17 de juny una xerrada centrada en l’auge de partits feixistes. Ho va fer de la mà d’un integrant d’Unitat contra el feixisme, David Karvala, que va remarcar la necessitat d’organitzar-se per aturar l’ascens d’aquestes formacions ara que són grups minoritaris.
El ponent va deixar clar que la immigració no és un problema ja que sempre n’hi ha hagut. De fet, l’arribada d’immigrants que es va produir des de l’any 2000 fins a finals de la dècada no té res a veure amb l’onada immigratòria registrada els anys 60 i 70 que va fer créixer la població catalana dels tres als sis milions de persones. Això va comportar un canvi social, cultural i lingüístic al mateix temps que s’escampaven opinions despectives entre la població d’acollida que afirmava que els andalusos eren ganduls i bruts. Tot i així, el desenvolupament assolit els anys següents es va aconseguir gràcies a la contribució dels que havien vingut d’altres punts de l’Estat.
Karvala va remarcar que les idees racistes no són naturals sinó que estan impulsades des de partits polítics que utilitzen la immigració com a excusa per justificar la situació de crisi i les retallades socials que se’n deriven. Un exemple de racisme és el del líder del Partit Popular de Badalona, Xavier García Albiol, o el d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, que defensen que aquí no hi cabem tots. Tot i així, cal distingir entre el racisme utilitzat per guanyar vots o el cas més seriós que representa Plataforma per Catalunya. Estem davant d’un exemple de partit feixista, que va amb vestit i corbata i que representa les mateixes idees de Mussolini, Hitler i Franco. Es diuen ni de dretes ni d’esquerres, tenen un discurs de defensa dels de casa i critiquen la banca.
El feixisme no sosté aquest discurs per quatre vots, diu el ponent, sinó que trenca amb els mínims democràtics i assegura que aquesta Constitució no és la seva. Una mostra d’això és un vídeo penjat al Youtube en què Josep Anglada defensa les tesis del falangista Ynestrillas, diu que porta l’àguila al cor i es defineix com a demòcrata per assolir el poder en unes eleccions i després canviar, tal i com va fer Hitler als anys 30. Una situació que va acabar pagant el conjunt de la població.
Davant d’aquesta realitat va néixer fa un any Unitat contra el feixisme, una plataforma que agrupa unes 200 entitats. La intenció és desemmascarar l’extrema dreta tal i com ho va fer als anys 70 una lliga antiracista a Gran Bretanya. Els activistes visitaven les llars repartint octavetes amb informació sobre aquest corrent feixista. En tres anys s’havia tallat de soca arrel.
Traslladant-ho al cas català, ara ens trobem amb un electorat que no és feixista però que davant els problemes per arribar a finals de mes dóna suport a un partit feixista (Plataforma per Catalunya). Membres destacats han actuat de forma violenta contra homosexuals, clíniques que realitzen avortaments i militants antifeixistes. Tot i així, ha estat en les poblacions on aquest partit ha trobat una resposta (a través de manifestacions, actes o octavetes) en què ha perdut vots. Un exemple clar és el de Vilanova i la Geltrú, on el candidat va arribar a agredir una menor i un integrat d’Unitat contra el Feixisme, i on Plataforma per Catalunya ha perdut suport entre l’electorat. Per aquest motiu, l’integrant de la plataforma va avisar que cal aturar-los ara que són quatre gats i per fer-ho va animar a crear un grup d’Unitat contra el feixisme al Bages. L’activista va concloure amb un missatge clar: si hi ha oposició, cauran.
Xerrada sobre banca ètica
El passat divendres 3 de juny va tenir lloc una xerrada sobre banca ètica a l’acampada de Manresa. Victor Maeso, membre de FIARE Manresa, va exposar una fotografia de les finances ètiques i va presentar el grup de FIARE Manresa. Maeso va assenyalar el progressiu allunyament de la banca convencional de la idea original de posar en contacte emprenedors i crèdit. Aquest distanciament ha quedat palès de forma dramàtica amb la crisi financera tot i que les denuncies de les inversions de la banca en empreses controvertides té una llarga història. Les campanyes concretes de denúncia del sector bancari s’han dirigit, sobretot, als grans bancs (com el BBVA o el Banco Santander) i s’han encaminat a posar al descobert els vincles de bancs i caixes amb l’especulació immobiliària, empreses no respectuoses amb el medi ambient o els drets humans, etc. Aquestes campanyes han fet sortir a la llum pública els efectes negatius de la banca.
La banca ètica sorgeix als anys setanta i s’entén com una intermediació financera amb criteris ètics. Aquests criteris es basen en determinar els destins de les seves inversions (no inverteixen en qualsevol lloc), tenir en compte el benefici per a la societat, la transparència (informen on inverteixen els diners) i la participació (es situa sota control de la societat).
Victor Maeso va presentar el banc ètic Triodos, creat als anys setanta a Holanda. Triodos és el més proper a un banc convencional, oferint un ventall de productes equivalent, però seguint uns criteris ètics. És un banc que ha tingut un increment espectacular de clients, impulsat sobretot per la crisi financera, la creixent conscienciació i el carisma de l’antic director a Catalunya (Joan Melé). Triodos, però, no és el projecte més participatiu, no hi ha un arrelament amb el territori i la societat.
Fent un pas endavant, explica Victor Maeso, va néixer FIARE l’any 2005 al País Basc. La idea de FIARE és créixer des de la base, es crea des d’una òptica més propera al territori des d’on s’avaluen els projectes a finançar. Funciona de manera assembleària (els socis i sòcies poden participar en les assemblees territorials) i, en aquests moments, només pot oferir dipòsits. L’objectiu de FIARE és reunir suficient capital social per tal d’independitzar-se de la Banca Popolare Etica, de la qual forma part en l’actualitat.
Victor Maeso també va presentar COOP57, una cooperativa de serveis destinada a finançar projectes d’economia cooperativa. Un altre exemple, dins les finances ètiques, és Oikocrèdit, una cooperativa que recull diners d’estalviadors del nord i els distribueix en forma de microcrèdit a països del sud. A banda d’aquests exemples, també trobem models més rupturistes com les monedes socials o les comunitats autofinançades.
Victor Maeso va assenyalar com a primer pas per a passar de la situació actual a una situació més ètica obrir un compte d’estalvi en un banc ètic i continuar treballant amb la banca convencional per a l’operativa diària, si és possible, optant pel banc o caixa més petit. Maeso va concloure convidant als assistents a participar en la construcció de FIARE.
Per a més informació sobre la banca ètica:
www.bancaetica.cat
